Tim Burton s’anota una petita gran victòria amb aquesta auto-versió del seu curt ‘Frankenweenie’, que ha realitzat sota el paraigües de la Disney. La famosa productora d’animació va acomiadar Tim Burton l’any 84 després que dirigís aquesta sinistra versió infantil de Frankenstein. Prop de trenta anys després, la Disney ha hagut de claudicar i rendir-se davant l’evidència del geni de Tim Burton (amb qui ja col·labora fa temps, tot sigui dit), i li ha finançat l’adaptació de Frankenweenie en versió llargmetratge. El film s’ha pogut veure a la recent edició del Festival de Cinema de Sitges.
Burton ha convertit aquell curt que va protagonitzar Barret Oliver (el nen de ‘La història Interminable’) en un llarg d’animació en stop-motion en blanc i negre, o el que és el mateix, ha fet el que li ha donat la gana per recrear-se en la seva victòria davant els gegant Disney. Es constata també que els temps han canviat, respecte l’any 84 quan ningú va entendre Frankenweenie, però també des de l’any 94, quan Burton va estrenar aquesta joia de l’animació que és ‘Pesadilla antes de Navidad’. El temps l’ha convertit en un clàssic i en un referent que, amb les noves generacions d’espectadors emos i gòtics, fans de la saga Crepúsculo i similars, ha trobat el seu lloc com a film de referència. El ‘Frankenweenie’ del 2012 veu directament de ‘Pesadilla’ i el seu catàleg de monstres terribles però també divertits i simpàtics, en una història que una vegada més aborda el tema que més ha interessat Tim Burton: el de la por a la diferència de l’altre.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada